R e L a C i O N e M















IMATGE+CONCEPTE

L’ESPAI

L'espai a l'escola

És important que l’alumne prengui consciència de l’espai en el que es mou, en el que viu y somia, que s’apropi al problema que suposa intentar representar-lo. Al mateix temps se li proporcionen els coneixements mínims necessaris per enfrontar-se amb problemes de composició de formes, ja sigui per utilitzar-los a les seves pròpies obres o per apreciar-los en els treballs dels demés.
El cubisme és un bon exemple de forma de representació de l’espai que trenca amb la perspectiva renaixentista, a més, de ser un dels moviments més importants i revolucionaris de l’art contemporani.

Conceptes artístico plàstics
Al apropar-nos al tema de l’espai i la relació que s’estableix amb l’home, forçosament haurem de referir-nos al temps. Per tant, a la relació entre espai i temps.

Podem fer referència a la cita de Heràclit:

“NADIE SE BAÑA DOS VECES EN EL MISMO RÍO”

Afirmant que ni tan sols una, ja que el riu canvia constantment.
En quant a persones humanes, els homes estem orientats, és a dir, estem subjectes a un espai i a un temps.

Allà a on ens trobem, el lloc en el que vivim i morim, el món que ens fa experimentar tants sentiments i emocions, és L’ESPAI.

Tot el que ens passa, ens impressiona o emociona, té lloc en L'ESPAI.

Des d’un punt de vista psicològic, L'ESPAI es considera objecte de la percepció; les diferents escoles psicològiques han intentat adquirir la seva pròpia idea sobre aquest.

Des del punt de vista geomètric l’espai es considera “el lloc de les dimensions”, quelcom continu i il·limitat.

Des del punt de vista físic, se’l relaciona íntimament amb la matèria i el temps.

La majoria de la gent, ni tan sols es planteja el problema, accepta L'ESPAI com una realitat i res més.

Què és l'espai pels alumnes i professors d'educació artística?

L’espai és una realitat empírica que movem dia a dia en la nostra feina a un determinat nivell.

EL CONCEPTE D’ESPAI ha anat canviant i modificant-se al llarg de la vida i de l’història, perquè la manera de percebre la realitat espaial és, a més, un fet fisiològic, un fet cultural. Almenys, així ens ho explica l’antropologia, que s’ha preocupat d’estudiar i observar les diferents cultures en un intent d’aproximar-se al coneixement de l’home.

En aquest estudi ocupen un paper important les obres humanes anomenades “artístiques” que a nosaltres ens interessen perquè tota expressió artística és EXPRESSIÓ ESPAIAL, és a dir, té el seu sentit. Perquè aquesta expressió es pugui entendre, és necessari que existeixi una imatge prèvia comú d’aquest espai, unes claus que ja coneguem i ens permetin llegir el que se’ns presenta.

Per tant, arribem a la conclusió de que l'ESPAI s’estableix com element expressiu. És més, l'ESPAI s’expressa utilitzant l’art, un art que té com a problema principal la invenció d’un ESPAI.

Diferents definicions d'espai

ESPAI: Relació entre els objectes. Suggeriment de profunditat en una superfície bidimensional. Fenomen psicològic pel que la figura es destaca del fons, percebent com a distància indefinida entre els ells.

ESPAI AMBIGU: Fenomen de la percepció visual pel qual un mateix signe o esquema dóna dues o més possibilitats d’interpretació espaial, sense que predomini netament una d’elles.

ESPAI ARQUITECTÒNIC: Espai habitable tridimensional que inclou a l’home. Espai interior d’un edifici.

ESPAI BIDIMENSIONAL: Superfície limitada de dues dimensions. Disseny sobre una superfície plana sense suggeriments de profunditat.

ESPAI DE REPRESENTACIÓ: S’origina en l’ utilització dels sistemes, indicacions o conceptes d’espai a través del qual reben represtacions els aconteixements espai temporals sobre el pla de l’ imatge.

ESPAI ESCULTÒRIC: Espai plàstic tridimensional propi del desenvolupament de l’escultura. Organització que es dóna en l’espai físic com la relació de volums.

ESPAI HORITZONTAL-VERTICAL: Espai d’elevació i extensió sobre el pla de la imatge com a possibilitat elemental de les seves dimensions d’alt i ample; es propi de la representació primitiva i infantil i també es utilitzat en tendències modernes amb diverses finalitats.

ESPAI BUIT: Espai buit al voltant d’una figura. Fons. En les arts contemporànies l’espai negatiu ha estat incorporat a l’obra com un principi actiu.

ESPAI PICTÒRIC: Espai propi de la representació sobre el pla, en el qual l’ús dels diversos sistemes, conceptes i indicacions de l’espai promouen l’ imatge visual. L’espai pictòric pot ser bidimensional o suggerir profunditat mitjançant les diferents tècniques.

ESPAI TRIDIMENSIONAL: Espai propi de l’experiència quotidiana, en el qual l’amplada, l’alçada i la profunditat són les dimensions determinants.

A partir d'aquestes definicions inclourem el cinema o en aquest cas, escoles de cinema, en un espai arquietctònic on s'inclou a l'home dins. El cine és un invent que sempre s'ha nodrit de diversos materials que tota escola ha d'incloure en el seu espai, aquest són: càmeras de cine, càmeres de fotografies, grúes, llums, ordenadors, micròfons... etc. Materials d'última generació que els alumnes hauran d'aprendre a utilitzar.

En l'escola de cinema que ens mostra el tríptic "Bande à Part" és un espai d'estudi i debat multidisciplinari sobre el cinema i la cultura. Un punt de trobada d'alumnes i professors de tot el món units per l'inquietud davant la creació cinematogràfica. En aquesta escola s'ofereix un ambient multicultural que ajuda a formar a les persones interessades en aquest àmbit.

Per finalitzar m'agradaria compartir una altra cita de l'arquietcte Le Corbusier, investigador de l'estructura de l'espai que ens diu:

“Tomar posesión del espacio es el primer gesto de los vivientes; de los hombres y de los animales, de las plantas y de las nubes; manifestación fundamenta de equilibrio y duración. La primera prueba de la existencia es la de ocupar el espacio (...). La arquitectura, la escultura y la pintura son específicamente dependientes del espacio, atadas a la necesidad de generar espacio, cada una mediante sus propios medios. Lo esencial es que la llave de la emoción es una función espacial”.

BIBLIOGRAFIA

MERODIO, Isabel; CARIDE, Isabel, MARIN, Mª Ageles. De la associación Grupo 3. “La estructura del espacio”. Área de expressión plàstica y visual. Ministerio de educación y ciencia- Narcea, S.A. DE ediciones Madrid.